La història més estesa sobre la commemoració del 8 de març fa referència als fets que van succeir l'any 1908 en aquesta mateixa data, quan van morir calcinades 146 treballadores de la fàbrica tèxtil Cotton de Nova York en un incendi provocat per les bombes incendiàries que els van llançar davant la seva negativa a abandonar el tancament que elles mateixes protagonitzaven com a protesta pels baixos salaris i les indignes condicions de treball que patien. També es reconeix com a antecedent les manifestacions protagonitzades per obreres tèxtils a partir de novembre de 1908, també a Nova York, per denunciar igualment uns salaris i unes condicions de treball inacceptables, raó per la qual van ser tractades brutalment per la policia i arrestades, van patir fam, moltes van ser acomiadades, però van aconseguir les peticions reclamades. El 8 de març de 1909 es va convocar una nova manifestació exigint millores de condicions per a les dones emigrades, l'abolició de l'explotació infantil i el dret de les dones a votar.
Al marge dels orígens reals de l'elecció del 8 de març com a data rellevant en la reivindació dels drets de les dones, és una una jornada consolidada dedicada a la reflexió sobre les condicions vitals i laborals de les dones arreu del món.
Hola, només volia comentar la sèrie que es va emetre ahir per TV1 sobre la vida de Clara Campoamor, diputada de la segona República que va aconseguir que s'aprovés al Parlament que les dones poguessin votar (fins llavors només podien ser elegides, però no ser electores). Aquesta dona, d'origen humil, es va posar a estudiar batxillerat amb 32 anys i als 36 ja era llicenciada en dret. És molt interessant llegir el seu discurs a les Corts l'1 d'octubre de 1931 on s'aprovaria el vot femení a Espanya. Es pot trobar per internet en vàries adreces, http://www.feministasconstitucional.org/node/66
ResponEliminaHola, només volia comentar la sèrie que es va emetre ahir per TV1 sobre la vida de Clara Campoamor, diputada de la segona República que va aconseguir que s'aprovés al Parlament que les dones poguessin votar (fins llavors només podien ser elegides, però no ser electores). Aquesta dona, d'origen humil, es va posar a estudiar batxillerat amb 32 anys i als 36 ja era llicenciada en dret. És molt interessant llegir el seu discurs a les Corts l'1 d'octubre de 1931 on s'aprovaria el vot femení a Espanya. Es pot trobar per internet en vàries adreces, http://www.feministasconstitucional.org/node/66
ResponElimina